| senyera - 348 sec www.valenciafreedom.com
grup d'accio valencianista Tags: valencia  | | | | | | | | En Ferran Cortès passeja una Senyera (1/2) - histocat.cat - 454 sec Aportem dos fragments d'un vÃdeo on en volem destacar:
1) En Ferran Cortès passeja una senyera, i no una bandera amb un lleó i un castell, com seria el corresponent si fos una conquesta de Castella. Entenem que la investigació iconogrà fica que deuen haver dut a terme per recrear les escenes parteix d'imatges on han d'aparèixer d'altres senyeres.
Més sobre la bandera de la conquesta aquà http://histocat.cat/pdf/bnderes.pdf
2) El "lema" de la vida del conqueridor "Conquerir o morir" (segon vÃdeo) és el crit de guerra dels almogà vers, del que ell n'era hereu. Quan els almògavers arribaven a una nova terra, immediatament cremaven les naus seguint aquest lema, ja que tant si conquerien les terres com si morien intentant-ho, ja no havien de necessitar més les naus i, per tant, les podien cremar.
Més sobre la relació d'en Cortès i els almogà vers a la segona part del vÃdeo i del text la podreu veure i llegir a http://www.youtube.com/watch?v=oEPRaF6fc8E.
Aquest capÃtol fou emès a TV3, programa Cronos, de la sèrie: "Conquistadors, Battle of the Gods" (Primer capÃtol), dirigida per Jason Hreno, produïda per Atlantic Productions in association with Granada Media and Discovery / The Learning Channel.
___________________________
(La segona part del vÃdeo i del text la podreu veure i llegir a http://www.youtube.com/watch?v=oEPRaF6fc8E)
(Text d'en Jordi Bilbeny, primera part)
Historia de los Victoriosissimos Antiguos Condes de Barcelona
Editat el 1603, aparagué a Barcelona aquest llibre de fra Francesc Diago, amb un poema introductori "que Salici escriu des de Roma al lector en lloança de la Història dels Comtes" , el text del qual fa:
"Desde aquà os descubriera los primores
del artÃfice illustre, que mayores
no los vio Grecia o Roma, en sus gentiles
fabricas, entrad pues mirando atento,
de la bella cornixa, al pavimento,
que la tendreis, segun el arte encierra,
por maravilla ottava de la tierra" .
És obvi, doncs, que els Comtes de Barcelona, com a reis d'Aragó, foren els autors d'unes gestes més grans que no pas les de Grècia i Roma, i que Salici les qualifica de "vuitena meravella de la terra". Però aquestes gestes no podien ser unes altres llevat de les de la descoberta i conquesta d'Amèrica. És En Colom mateix qui ho exposa en una Carta al rei Ferran, que la Consuelo Varela situa entre el 1498 i el 1500, car hi escriu: "I dic que em responguin qui llegà les històries de grecs i de romans, si amb tota poca cosa eixamplaren el seu senyoriu tan granment, com ara féu Vostra Altesa aquell de l'Espanya amb les Ãndies" .
Aixà és vist per En López de Gómara, quan comenta les victòries d'En Cortès, car ens assegura que "mai cap grec ni romà ni de cap altra nació no va fer res de semblant" . I, conformement, ho testifica alhora En Bernal DÃaz en escriure que "més digne de llaors és el nostre Cortès que no els romans" .
Per acabar-ho d'arrodonir vull esmentar els mots mateixos que adreçà En Ferran Cortès a l'Emperador Carles, puix en parlar-li de les seves victòries militars, assenyalava que, talment com a Amèrica, "mai en cap part del món hi hagué falta d'espanyols" . Però, atès que els castellans sà que mancaren a les conquestes primeres d'Ità lia i a les de la Mediterrà nia Oriental i --segons hem vist per En Despuig, En Casaus, En Colom i el Luz de Verdad--, mai no sortiren dels seus regnes peninsulars fins que no s'uniren a la Corona d'Aragó, aquests espanyols a qui al•ludeix En Cortès han de ser, en conseqüència, els catalans.
La relació entre els almogà vers i En Ferran Cortès, l'ha intuïda En Francesc Puigpelat, sense adonar-se de tota la seva transcendència. AixÃ, en parlar-nos de la destrucció de les naus per ordre d'En Bernat de Rocafort, ens interroga: "A algú li sona aquesta situació? Qualsevol persona amb una mica de coneixement sap que, en la història no hi ha res de nou sota el sol. Els historiadors espanyols ens volen fer empassar que això de «quemar las naves» ho va inventar Hernán Cortés en desembarcar a Mèxic, però ja poden dir missa: és fals. Bernat de Rocafort ho havia ordenat al juny de 1305 a Gal•lÃpoli" .
________________________ Tags:Bilbeny Conquistador Hernando Cristòfor Colom Catalonia Catalunya Hernán Ferran Barcelona Cortès | | | | | | En Ferran Cortès passeja una Senyera (2/2) - histocat.cat - 43 sec Aportem dos fragments d'un vÃdeo on en volem destacar:
1) En Ferran Cortès passeja una senyera, i no una bandera amb un lleó i un castell, com seria el corresponent si fos una conquesta de Castella. Entenem que la investigació iconogrà fica que deuen haver dut a terme per recrear les escenes parteix d'imatges on han d'aparèixer d'altres senyeres.
Més sobre la bandera de la conquesta aquà http://histocat.cat/pdf/bnderes.pdf
2) El "lema" de la vida del conqueridor "Conquerir o morir" és el crit de guerra dels almogà vers, del que ell n'era hereu. Quan els almògavers arribaven a una nova terra, immediatament cremaven les naus seguint aquest lema, ja que tant si conquerien les terres com si morien intentant-ho, ja no havien de necessitar més les naus i, per tant, les podien cremar.
Més sobre en Cortès, la relació amb els almogà vers i la seva genealogia a la primera part del vÃdeo i del text la podreu veure i llegir a http://www.youtube.com/watch?v=dPuorrvmV_Y.
Aquest capÃtol fou emès a TV3, programa Cronos, de la sèrie: "Conquistadors, Battle of the Gods" (Primer capÃtol), dirigida per Jason Hreno, produïda per Atlantic Productions in association with Granada Media and Discovery / The Learning Channel.
____________________________________
(La primera part del vÃdeo i del text la podreu veure i llegir a http://www.youtube.com/watch?v=dPuorrvmV_Y)
(Text d'en Jordi Bilbeny, segona part)
Una mica més lluny, en la interpretació d'aquesta estratègia militar d'enfonsar les naus, ha anat En Carles Camp. Per ell, En Cortès, "poc després del desembarcament va cometre un extraordinari acte heroic: fer enfonsar les naus amb les quals havien arribat, una vegada les hagué buidat de tot el necessari --ferratges, veles i à ncores incloses--, a fi que ningú no tingués la temptació de desertar i tornar-se'n cap a Cuba. Fou aquest un acte temerari, en tot un continent desconegut, amb nombrosÃssima població més que probablement hostil; un fet que ha causat gran admiració pel seu coratge i la seva determinació.
"No fou, però un gest original. En Bernat de Rocafort, cap dels almogà vers, ja havia fet un acte idèntic, el juny de 1305, a Gal•lÃpoli, a Grècia. Sembla com si al nostre home les proeses dels almogà vers, entre elles aquesta com la més destacada, li fossin com naturals, i volgués aixà emular un dels més famosos herois catalans d'aquells temps" .
Però, si bé tant En Puigpelat com En Camp ens parlen des de la perspectiva d'uns homes del segle XXI, ja lluny de les ressonà ncies directes d'aquelles gestes americanes, En Francesc de Montcada, a la seva Expedició dels Catalans i Aragonesos contra Turcs i Grecs, que va editar el llibre a primeries del segle XVII, ens diu que els almogà vers "seguiren l'exemple d'Agà tocles a l'Àfrica i en donaren a En Ferran Cortès al nou món" . Amb les quals constatacions En Montcada establia un vincle indubtable entre les gestes dels catalans a Grècia i les dels catalans a Mèxic. I, per això mateix, En Camp reblava que els fets tenien "una relació amb els almogà vers realment molt estranya per a un extremeny, però que no ho seria gens per a un català , i menys d'aquells temps" .
La relació directa entre els fets navals de la Companyia Catalana i la d'En Cortès, sobre la base de l'enfonsament de les naus, ha estat ben observada novament per En Jep Pascot, coronel que va ser de l'exèrcit francès, tot i que, per ell, "el cas de Cortès fou més meritori. També es trobava molt lluny de la seva pà tria, al davant d'un nombre irrisori de soldats, en una terra immensa i desconeguda; en destruir els seus vaixells, escollia una mort gairebé certa més que una victòria impossible" . I, en considerar la comparació que també n'havia fet En Montcada al segle XVII, reblava: "Entre la gesta del conquistador i la dels almogà vers, En Montcada no es vol pronunciar sobre qui guanya en abnegació i heroisme. Fóra ofendre o l'un o els altres, car la grandesa dels dos actes és la mateixa" .
Segons En Blasco de Lanuça, En Cortès "descendia dels Cavallers i donzells que hi ha a Aragó, molt principals d'aquest nom i cognom" . Per la dita raó, aquest historiador reconeix que la bandera que En Cortès duia a les seves naus i a les seves companyies tenia "al mig una Creu vermella" --la qual cosa la fa, inqüestionablement, la bandera del Principat de Catalunya i de la seva Generalitat-- i afirma que, en l'evangelització i lluita contra els pagans, "imitava amb això el Rei En Jaume el Conqueridor: com l'imità en la grandesa d'à nim, zel de la Religió i valentia miraculosa" . Tags:Bilbeny Conquistador Hernando Cristòfor Colom Catalonia Catalunya Hernán Ferran Barcelona Cortès | | El Cant de la Senyera (fragment) - 87 sec Fragment del Cant de la Senyera cantat en un acte contra l'estatut a l'Arc del Triomf de Barcelona el dia 16 de juny de 2006.
"...per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Visca Catalunya!... lliure!" Tags:cant senyera català catalan catalunya catalonia barcelona arc triomf estatut estafatut song cançó | | |
|
